5 NOIES I UN VESTIT

FITXA ARTÍSTICA

TEXT: ALLAN BALL

ADAPTACIÓ: GUIDA UYÀ

DIRECCIÓ: VÍCTOR ALVARO

INTÈRPRETS: GEORGINA LATRE, ANNA CASAS, SAVINA FIGUERAS, ARIADNA SUÑÉ, GUIDA UYÀ, VÍCTOR ALVARO

PRODUCCIÓ: GATARO

ALMERIA TEATRE

5 noies i un vestit ha tingut l'honor d'estrenar el nou Almería Teatre. Amb uns quants mesos de retard per fi ha obert les seves portes aquest nou espai escènic al barri de Gràcia. La companyia Gataro ha vist així fet realitat un dels seus somnis, tenir un teatre on poder mostrar les seves creacions.

Aquesta obra de l'autor de la meravellosa sèrie A dos metros bajo tierra i de la controvertida pel·lícula American Beauty, Allan Ball utilitza un casament per amagar els desitjos i aspiracions de les cinc dames d'honor. Cadascuna d'elles anirà desvetllant la seva pròpia personalitat.

Francès, una brillant Guida Uyà, la cosina dolça i insegura de la núvia que s'amaga sota una carcassa del catolicisme més fonamentalista; Mindy, una notable Anna Casas, la germana lesbiana del nuvi; Georgeanne, una meravellosa Savina Figueras qui després del seu matrimoni fracassat es comporta de manera escandalosa; Meredith, una consolidada Georgina Latre, la germana rebel de la núvia i Trisha, una magnífica Ariadna Suñé, qui malgrat que es protegeix darrera d'una màscara de cinisme, de poc la servirà quan conegui a Tripp, Víctor Alvaro.

Amb un repartiment plagat de joves promeses, tot i això algunes ja prou adobades en les taules, se'ns presenta aquesta àcida comèdia, que és una de les sorpreses de la temporada en una cartellera barcelonina a la que desitgem per al 2010 una mica més d'atreviment.

EL BALL

TEXT: IRÈNE NÉMIROVSKY

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: SERGI BELBEL

COREOGRAFIA: SOL PICÓ

INTÈRPRETS: ANNA LIZARAN, SOL PICÓ/XARO CAMPO, FRANCESCA PIÑÓN

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA i CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL

SALA TALLERS (TNC)

El Ball és una novel·la curta però incommensurable d'Irène Némirovsky que narra la venjança d'una adolescent asfixiada per la seva mare la senyora Kampf, una dona exuberant, que acaba de passar de la pobresa a l'opulència de la nit al dia. La tensió que s'estableix entre la senyora i l'Antoinette, està a la vora del duel, un combat entre dos personatges que en una primera ullada poden semblar antagònics, però que no són més que les dues cares d'una mateixa moneda. Al mig de totes dues, Francesca Piñón, que sap posar el punt d'equitat entre mare i filla.

Sergi Belbel torna a la direcció amb aquest sorprenent muntatge. Sorprenent per la seva duresa, de text, a nivell interpretatiu, però el que més sorprèn es veure una escenografia tant imponent a la Sala Tallers, més aviat acostumada a acollir muntatges de més petita alçada. Una obra plagada de metàfores, algunes visibles, com és el cas de que tot el terra escenogràfic siguin cadires que Antoinette faci servir per tallar d'arrel les pretencions socials de la seva mare.

Anna Lizaran torna als escenaris barcelonins després d'un any en blanc teatral amb la mateixa força de sempre i broda un cop més el seu personatge. Sol Picó, que compagina les funcions de ballarina i actriu, demostra la seva polivalència, i el seu savoir faire a costat de un dels grans noms de l'escena catalana actual. Per la seva banda, Francesca Piñón resulta magnífica en cadascú dels personatges que li toca interpretar i es troba a la mateixa alçada de mestratge que les seves dues companyes.

Amb les entrades exhaurides des de fa dies, aquest meravellós muntatge farà les maletes per representar-se al febrer a Madrid en castellà. Si algú s'ho ha perdut, encara en té una altra oportunitat per delectar-se amb ell.

ALÍCIA (UN VIATGE AL PAÍS DE LES MERAVELLES)

TEXT: LEWIS CARROLL

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: CARLOTA SUBIRÓS

INTÈRPRETS: FERRAN CARVAJAL, CRISTINA CERVIÀ, BABOU CHAM, JORDI COLLET, MIA ESTEVE, GUSTAVO LESGART, JORDI ORIOL, ALBA PUJOL, XAVIER RIPOLL, ANNA ROBLAS, LLUÍS SOLER, ÀLVAR TRIAY i amb la col·laboració especial de JANA CAMPS, LUARA MATEU, CARLA VIVES LLEIXA.

PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE

TEATRE LLIURE

El món d'Alícia no és fàcil d'entendre, és un llibre que llegim en la infantesa, però que té moltes lectures en diferents nivells. I mostra d'això era el pati de butaques, nens, joves i no tan joves es disposaven a veure l'espectacle. Molts d'ells puc assegurar que vam tenir un trauma al llegir Alícia, potser perquè no van entendre els seus mons, els resultava massa complicat d'imaginar, però he de dir que per a molts el muntatge de Carlota Subirós ens ha reconciliat amb l'Alícia i del trauma hem passat a tenir una espècie de saber més coses d'aquesta fantàstica nena.

Alícia (un viatge al país de les meravelles) era una aventura complicada que s'ha convertit en unespectacle bestialment meravellós. Carlota Subirós ens mostra un espectacle concebut des d'una òptica minimalista però que visualment resulta encertat a l'hora de crear una atmosfera propícia per a somiar i deixar-se transportar a un món imaginari.

Amb una escenografia plena de misteris, tants o més que els quals ens revela l'obra de Lewis Carroll, l'espectador se sent des del primer minut que s'eleva de la seva butaca i sense poder fer res per a impedir-lo és transportat a una altra dimensió.

Encara que el que més sorprengui d'aquest muntatge és la seva escenografia, no està de més destacar un excel·lent feina actoral, sobretot del seu protagonista, Alícia és Alba Pujol, que en el qual és fins ara el seu millor paper, ens fa que ens oblidem d'Alba i vegem tota l'estona a una meravellosa Alícia, que sense dubte serà difícil d'oblidar.

Teatre barrejat amb dansa per a representar el món dels somnis d'una nena que ni podia ni volia deixar de somiar. Un muntatge amb una clara petjada de la seva directora, Carlota Subirós, que és el més sorprenent i excitant que s'ha vist en la cartellera barcelonina del que duem de temporada. Alícia ha començat un viatge iniciàtic en les taules, ara una vegada baixat el teló per a sempre, ho seguirà fent en cadascun dels quals vam ser capaços de somiar amb ella.

Vicky Peña gana el Premio Nacional de Teatro

La actriz Vicky Peña (Barcelona, 1954) ha ganado hoy el Premio Nacional de Teatro 2009, dotado con 30.000 euros, que concede el Ministerio de Cultura. Lleva 30 años dedicado al mundo de la interpretación y su vida siempre ha estado vinculada al teatro aunque, según ha reconocido la premiada, pasó mucho tiempo hasta que se dio cuenta de que lo que había vivido desde niña era su oficio, su vida y su verdadera pasión. En escena se ha metido bajo un burka, El premio se ha concedido de forma unánime "por su carácter polifacético como actriz en los diferentes géneros, su labor referente de magisterio, su compromiso vital y activo con la profesión, y su capacidad de construir personajes muy auténticos como ha puesto de manifiesto en toda su carrera y recientemente, entre otros, en Sweeney Todd".

El jurado estuvo presidido por Félix Palomero, director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) y constituido por la Subdirectora General de Teatro, en calidad de vicepresidenta, Adelaida Ripoll, Joaquín Notario, Nathalie Seseña, Fernando Bernués, Helena Pimenta y un representante del Centro de Arte y Producciones Teatrales, S.L. (Atalaya TNT), que recibió el Premio en 2008.

Por otra parte, la familia Popey ha sido galardonada con el Premio Nacional de Circo 2009, dotado con 30.000 euros, que concede el Ministerio de Cultura. participado en musicales y ha dirigido obras de teatro.

Fuente: Aurora Intxausti (www.elpais.com)

Nace un nuevo 'Butaques i somnis'

Después de un mes casi sin publicar ninguna crítica, sólo noticias que iban apareciendo en otros medios de comunicación. Este blog vuelve a publicar críticas. Una servidora, no por no publicar ha dejado de visitar las plateas de Barcelona. En los próximos días iré colgando las críticas atrasadas, algunas obras que ya no están ni siquiera en cartel. Pero creo que me lo debo y les debo a todos los lectores de este blog el derecho a leerlas.

Quizás notéis alguna diferencia en mi manera de escribir. La vida a veces te lleva por derroteros inesperados. Puede que mis críticas anteriores sean demasiado destroyers a los ojos de algunos, intentaré como ya lo he hecho en el pasado ser ecuánime, correcta, respetuosa y hacer críticas constructivas.

Muchas gracias a los que con mayor o menor frecuencia se pasan por este blog a leer las impresiones de una adicta al teatro.

Fallece el dramaturgo y director teatral Jaume Melendres

El director teatral Jaume Melendres ha fallecido en Barcelona a los 68 años, según ha informado la Asociación de Actores y Directores Profesionales de Cataluña. Economista, autor dramático, director de escena, articulista, traductor y actor ocasional, Melendres murió ayer a consecuencia de un ictus cuando parecía haberse recuperado de un derrame cerebral sufrido hace un mes. Recibirá su último adiós en un funeral que se celebrará mañana a las 11.30 horas en el tanatorio de la Ronda de Dalt de Barcelona.

Joven autor en la década de 1970, Jaume Melendres (Martorell, 1941 - Barcelona, 2009), tuvo un papel capital en la refundación democrática del Instituto del Teatro de Barcelona, del que fue director de la especialidad de Dirección y Dramaturgia, y ha fallecido cuando parecía inminente su retorno a esa institución como director de actividades culturales.

El director siempre se mantuvo al margen de la escena oficial, formó a diversas promociones de alumnos en el Institut del Teatre y la última obra publicada en su colección pedagógica ha sido Teoría dramática (2006). El presidente de la Asociación de Actores y Directores Profesionales de Cataluña, Joan Maria Gual, ha destacado el papel esencial de Melendres "como persona de teatro", colaborador "en todo momento del teatro independiente e impulsor de propuestas diferentes desde el punto de vista de la dramaturgia".

En ese sentido, Gual ha recordado una de sus primeras y destacadas obras, Defensa índia de rei (1966), una pieza estrenada en el teatro Romea de Barcelona, ganadora del premio Josep Maria de Sagarra, que tuvo problemas con la censura. Gual ha señalado que Melendres colaboró "en todo momento con el teatro independiente y tuvo un papel activo" en el movimiento asambleario de la profesión.

El pasado viernes asusitió a una lectura dramatizada del el Teatro Kursaal de Manresa, en la provincia de Barcelona.

Fuente: www.elpais.com

EL JARDÍ DELS CINC ARBRES

DRAMATÚRGIA: IBAN BELTRAN i JOAN OLLÉ

DIRECCIÓ: JOAN OLLÉ

INTÈRPRETS: JOAN ANGUERA, IVAN BENET, PAULA BLANCO, MONTSERRAT CARULLA, DANI ESPASA, GREGORI FERRER, ENRIC MAJÓ, EDUARD MUNTADA, VICTÒRIA PAGÈS, SÍLVIA PÉREZ CRUZ i ÀNGELS POCH

PRODUCCIÓ: EL CANAL CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA, CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES REUS, CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE TERRASSA i TEATRE PRINCIPAL DE PALMA

SALA GRAN (TNC)

Joan Ollé torna als clàssics, després de la seva mà a mà amb Josep Pla al passat Festival Grec, ara ens mostra una part de l'univers de Salvador Espriu. Durant una mica més d'hora i mitjana ens submergim en un collage narratiu i musical on la paraula és l'única protagonista. Sons representats pels principals actors catalans del moment i un sense fi de sentiments entremesclats amb la música que suggereix un viatge místic i meravellosament màgic.

Amb gran encert en la selecció de textos que recitats per un genial Joan Anguera, una vital Montserrat Carulla, quina força desprèn aquesta dona damunt de l'escenari, un imprevisible Enric Majó, unes excepcionals Victòria Pagès i Àngels Poch i la jove promesa ja més que consolidada Paula Blanco. I per completar el pack, Sílvia Pérez Cruz ens deleita amb la seva meravellosa veu amb tocs de jazz i flamenc, el millor acompanyament per les paraules d'Espriu. El jardí dels cinc arbres ha estat un dels muntatges més sorprenents de la temporada.

Tota la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya va acollir durant menys d'una setmana aquest muntatge arriscat amb gran èxit. Un gran treball actoral, però sense dubte el gran encert de l'obra es troba en l'acurada direcció de Joan Ollé, que una vegada més torna a demostrar que és el director el qual s'ha d'adaptar als textos i no els textos al director.

Llàstima que només van poder gaudir d'aquest muntatge una setmana, un clar exemple que es mereixia moltes més representacions. De tota manera sempre ens podem trobar a Syrena.